"En algun moment se salta de l’inconscient a l’acte, i aquest acte comporta la pèrdua de l’enigma inicial i l’ús del llenguatge per construir una nova imatge sostinguda, ara sí, per una elaboració estètica lleugerament raonada. Una forma de pensar sense pensar, una imatge que et porta a una altra establint una narració inicialment inconnexa, una successió de fragments, una temptativa per salvar el territori més primari, però també el més singular, de la percepció, el territori de no saber que és el que li manca al què veiem.”  (Àlex Nogué, 2016. Davant la imatge. p.15)

"En algún momento se salta del inconsciente al acto y este acto conlleva la pérdida del enigma inicial y el uso del lenguaje para construir una nueva imagen sostenida, ahora si, por una elaboración estética levemente razonada. Una manera de pensar sin pensar, una imagen que te lleva y otra que establece una narración en un principio inconexa, una sucesión de fragmentos, una tentativa de salvar el territorio más primario, pero también el más singular, de la percepción, el territorio de no saber qué es lo que le falta a lo que vemos". (Àlex Nogué, 2016. Davant la imatge.p.15)

At a certain moment there is a leap from the unconscious to the act, and this act entails the loss of the initial enigma and the use of language, to construct a new image sustained now by a lightly thought-out aesthetic elaboration. It is a way of thinking without thought, an image that leads you to another, establishing a narrative, disconnected at first, a succession of fragments, an attempt to save the most primary territory of perception but also the most singular, the territory of not knowing what it is that is missing in what we see.  (Àlex Nogué, 2016. Davant la imatge. p.15)