Autors: Àlex Nogué i Joan Descarga
Publicacions de la Universitat de Barcelona
276 pàgines en color. Mides: 21cm x 15 cm
Edició bilingüe: Català/Español.
ISBN: 84-475-2875-8
www.publicacions.ub.es
Límits del dibuix explora a través d’imatges alguns dels interrogants de
l’art contemporani, entre els quals la mateixa dissolució dels límits
en les pràctiques artístiques contemporànies, tant dels que s’han
situat entre l’art i altres formes d’interpretar i transformar el medi,
com dels que tradicionalment han delimitat les diferents disciplines
artístiques entre si.
En el subtítol del llibre, Tretze exercicis de dibuix, même, els autors
s’apropien de l’adverbi même que prové de l’obra dadaista de Marcel
Duchamp La Mariée mise à nu par ses Célibataires, même, realitzada de
1915 a 1923, i que fou usat com un element aliè que subratlla la
radicalitat de la peça i actua com una explicació del mateix dadaisme.
El même obre un espai de llibertat enorme que actua de clau
interpretativa d’aquest llibre, al mateix temps que serveix perquè els
autors retin un homenatge al dadaisme, del qual l’art contemporani és
deutor.
Sota l’aparença de tretze exercicis de dibuix s’aborda, amb un
llenguatge desimbolt, qüestions relatives a la metodologia de la
creació, a la percepció visual i a les funcions de l’art. Tretze
enunciats breus i concisos reforçats per imatges intencionades que
remeten el lector a múltiples i lliures enllaços mentals, aplicant el
principi duchampià que és el que mira qui conclou l’obra. Tretze temes
recurrents de la pràctica de l’art, presentats de forma aparentment
heterodoxa.
Els quatre primers exercicis -1r. Desdibuixar, 2n. Natura viva versus
natura morta, 3r. Constel·lacions i 4t. De l’aire gros- remeten a
qüestions de metodologia de la creació artística, utilitzant
respectivament quatre tòpics de l'aprenentatge del dibuix com són el
suport, el model, l’atzar i la representativitat de la distància segons
Leonardo da Vinci.
Un cinquè capítol, Amb nocturnitat i traïdoria, aborda la mítica por
dels creadors al paper en blanc, és a dir, la por a la decisió inicial
que desencadenarà un seguit d’actuacions posteriors, mentre que els
capítols 6è. Skyline, 7è. L’anàlisi, 8è. La síntesi i 9è. El parxís, es
refereixen a qüestions de percepció visual com el perfil, l’observació
analítica i l’observació sintètica i la percepció i la memòria espacial.
En els darrers tres exercicis –10è. Les Itaques, 11è. GPSP, 12è.
Autoretrat, 13è. La pasta és la pasta- s’al·ludeixen aspectes socials de
l’art com són l’esforç de l’artista per escapar de la mirada
estereotipada, l’ús de les tecnologies contemporànies en la creació, el
problema de la creació situada en el difícil límit entre l’interior i
l’exterior de l’autor i la dimensió comercial de la creació artística.
Tots els capítols estan estructurats perquè sigui el lector qui extregui
les seves pròpies conclusions: un enunciat inicial que, a manera
d’exercici, llança una pregunta, planteja un problema o suggereix una
pràctica; un conjunt d’imatges que permeten fruir del llibre com un pur
document visual, i una fitxa tècnica de caràcter més objectiu que
descriu els materials, les dades, la ubicació i el significat que els
autors han volgut donar tant al text de l’enunciat com a les imatges.
El llibre està precedit per quatre aportacions de professors
universitaris que permetran al lector contextualitzar la proposta global
d’aquesta publicació i li facilitaran l’accés a reflexions paral·leles:
Lino Cabezas, catedràtic de dibuix de la Facultat de Belles Arts de la
Universitat de Barcelona; Agustín Valle, professor titular d’estètica de
la Facultat de Belles Arts de la Universitat Complutense de Madrid; M.
Josep Balsach, professora titular d’història de l’art de la Universitat
de Girona, i Clara Garí, directora del projecte Nau Côclea.
"Thirteen exercises of drawing, 'même'": title of the visual book eminently made with the artist Joan Descarga that, under the false apperance of a manual of drawing, talks about problems of contemporary art and does tribute to dadaism.